L'any 1910 es crea el primer escut propi del Bar�a

El primer escut que t� el club �s el mateix de la ciutat, el que deixa clar de manera di�fana la voluntat del Bar�a, des del primer dia, d'identificar-se amb la ciutat que l'acollia i de fondre's amb ella en una simbiosi com m�s perfecta millor.
Anys m�s tard, el 1910, la Junta Directiva barcelonista, que volia que el club dispos�s d'un s�mbol propi, convoca un concurs que va ser guanyat per 'un soci' an�nim amb el format de l'escut que tots coneixem. Altres versions sobre l'origen de la forma de l'escut del F.C. Barcelona parlen de que Llu�s D'Osso al mig de la reuni�, quan es trobava tan embolicada, va cridar "Aix� es una olla". Aleshores Joan Gamper de forma inconscient va dibuixar una olla, i dintre va colAlocar l'escut de la ciutat i el nom del club, i aix� va sorgir l'emblema del Bar�a.

Un altre versi� parla que els assistents, majorit�riament estrangers, varen aportar les idees dels emblemes de les ciutats que ells coneixien, entre ells el Su�s, l'Alemany, i el Polac. Si b� va predominar el su�s, retocant-li la part de baix (la varen arrodonir) i la part superior (amb un doble remat en punxa).

L'any 1946, l'escut del Bar�a recupera les quatre barres i inclou el "de" a les sigles.

Desp�s de que l'any 1939 el Franquisme fes treure les 4 barres i fer canviar l'ordre de les sigles, l'any va ser quan es va recupara la senyera catalana a l'escut del F.C. Barcelona i s'afeg� les sigles "de" entre la C i la F.

L'any 1939, el franquisme fa canviar l'ordre de les sigles de l'escut del Bar�a.

Va ser depr�s de la Guerra Civil espanyola que el regim de Franco va fer canviar l'ordre de les sigles de l'escut del Bar�a, de F.C.B es pass� a C.F.B.

En aquesta data tamb� s'oblig� al Futbol Club Barcelona ha treure les quatre barres de l'escut.

Les sigles B.C.F. mai foren oficials.

Durant la Guerra Civil i fins que per imperatiu legal no s'oblig� al Bar�a a canviar l'ordre de les sigles de l'escut del club, sortiren algunes versions de l'escut amb les sigles B.C.F.

Des de la fundaci� del Club, el Bar�a s'empre s'ha caracteritzat per gran proliferaci� d'insignies.

De tot tipus i format, des de la fundaci� del Bar�a l'any 1899, es van comercialitzar tot tipus d'insignies i emblemes. Amb diferents motius i guarniments, les insignies del Futbol Club Barcelona han proliferat al llarg dels anys.

29 d'octubre de 1924, Noces d'Argent del Futbol Club Barcelona, conmemorades amb una isignia.

Quan en l'any 1924 el Bar�a cumpl� 25 anys, entre els actes conmemoratius, el propi Club, comercialitz� insigines i un historial de dos volums on hi havia tots el partits jugats pel Bar�a fins a les hores. Els dies 7 i 8 de desembre de 1924, el Futbol Club Barcelona va celebrar els actes de les seves noces d'argent, si b� el vint-i-cinqu� aniversari es complia el 29 de desembre, coincidint amb la festa de la Immaculada. El Club tenia en aquells moments 11.277 socis i era presidit per cinquena i �ltima vegada per Joan Gamper. Es varen celebrar diferents tipus d'actes entre els que destaquen la cursa pels carrers de Barcelona (Tercera edici� del la Challenge Pedro Prat), dos encontres de futbol amb l'equip del Real Uni�n Oviedo, una competici� d'atletisme, es va beneir la nova bandera blau grana regalada per les s�cies del club, un sopar al restaurant Patria ,m�sica, sardanes, ofrenes, i homenatges als pioners del club.

A les noces d'Or, el Bar�a tamb� ho celebr� amb l'edici� de varies insignies conmemoratives.

Al mes de novembre de 1949 i sota la presid�ncia de Don Agust� Montal Galobart es varen iniciar els actes de les Noces d'Or del Club, que duraren un parell de mesos. El club travessava un bon moment, acabava de guanyar la Lliga, la Copa Llatina i la Copa Eva Duarte, i per tot aix� es va preparar un programa de luxe. Entre els actes que es celebraren destaca un triangular de futbol entre els equips del Barcelona, El Palmeiras i el BK 1897, guanyat pel Bar�a, amb un preu de les entrades de 15 pessetes.
Altres actes que tingueren lloc foren l'assist�ncia del convidat d'honor Walter Wild ,primer President del Club, la presencia a un encontre del net de Joan Gamper, qui va fer la treta d'honor, actes folkl�rics i religiosos, i un sopar a l'hotel Ritz amb la directiva i els convidats d'honor, que va concloure els actes.

Noces de Plat�, 1974. El Bar�a compleix 75 anys i ho celebra amb insignies.

La celebraci� del setanta-cinc anys arrib� en un altre moment culminant, el Bar�a amb Cruyf com a l�der havia conquerit el t�tol de Lliga despr�s de catorze anys sense fer-ho. Es recuperen les sigles F.C.B., les originals en l'escut.


Tamb� son d'aqueste �poca les insignies on les sigles F.C.B. son substituides per F.C. Barcelona.

El cartell del actes commemoratius va �sser elaborat pel pintor Joan Mir�.
Entre els actes destaquen l'interpretaci� del Oratori de "El Pessebre" del m estre Pau Casals a la Bas�lica de Santa Mar�a del Mar, la "Trobada a Montserrat" dels aficionats i penyes, i tal vegada l'acte mes significatiu l'estreny de l'himne "Cant del Bar�a". En l'aspecte esportiu cal destacar els victoriosos partits del Bar�a enfront del Manchester City , la R.D.A. i el Feyenord; guanyant el Bar�a els tres partits.

El Bar�a compleix el primer segle de vida.

El mes de novembre van comen�ar els actes de celebraci� del Centenari del Club. Entre els molts actes celebrats, cal destacar el partit del Centenari (abril 1999) que enfronta el Bar�a contra la selecci� del Brasil. El partit acaba amb empat a 2 gols.
El mes anterior s'havia celebrat un emotiu partit-homenatge a Johan Cruyff al Camp Nou. L'ocasi� serveix per a homenatjar alhora al "dream team" de principi dels noranta.
Finalment el Bar�a assoleix el t�tol de lliga a tres jornades del final del campionat.
Cal dir que en la temporada del Centenari, les quatre seccions m�s importants del club van aconseguir com a m�nim el t�tol de la Lliga.

Les insignies de l'Avi Bar�a, ja aparegueren a mitjans dels any 20.

L'Avi del Bar�a o l'Avi Bar�a �s un personatge creat pel dibuixant Valent� Castanys que representa de manera personificada el Futbol Club Barcelona.
L'Avi del Bar�a va fer la seva primera aparici� el 29 d'octubre de 1924 a la revista 'El xut'. En homenatge a aquesta figura, es col�loc� una escultura al recinte de la Mas�a, al costat del Camp Nou.

Centenars de pins conmemoratius dels partits internacionals jugats pel Bar�a.

Des de la primer Copa de Fires (UEFA Fairs Cup) guanyada pel Bar�a conta la selecci� de Londres l'any 1958, fins als �ltims partits jugats a la UEFA Champions League, passant per la Copa d'Europa perduda contra el Benfica a Berna l'any 1961, la final de Basilea de l'any 1979 guanyada als alemanys del Fortuna D�sseldorf, eliminatories amb el Dynamo de Kyiv, Celtic de Glasgow, Manchester United, Liverpool, el Milan i la Juventus italians, les Finals de Wembley de l'any 1992, la de Paris de 2005, i un llarg etc�tera...

24 de setembre de 1957. Data hist�rica. Inauguraci� del Camp Nou.

Amb l'arribada de Ladislau Kubala el 1950, el Bar�a experimenta es seu major creixement, i s'emporta tots els trofeus imaginables entre 1951 i 1953 en el seu vell estadi de Les Corts.
Popular i invencible, el Bar�a ja no es pot conformar amb aquest camp poc c�mode i bastant vell, malgrat la seva capacitat per a 60.000 persones. El club catal� s'ha de traslladar. Un terreny ha estat adquirit des del 19 de setembre de 1950 (+info), sota el president Agust� Montal Galobart, al barri de la Maternitat, no lluny de Les Corts. Per� la comissi� dedicada al projecte recomana un altre lloc el febrer de 1951, i la situaci� continua estant bloquejada durant m�s de dos anys. Cal en efecte esperar el nomenament de Francesc Mir�-Sans com a president del FC Barcelona, el 14 de novembre de 1953, perqu� el projecte sigui rellan�at.
Investit el febrer de l'any seg�ent, l'home es decideix a favor del terreny adquirit el 1950, i la primera pedra de l'estadi �s posada el 28 de mar� de 1954, pel mateix Mir�-Sans, el cap del "Govern Civil de Barcelona" i l'arquebisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, que beneeix l'indret.(+info)
Despr�s d'aquesta etapa simb�lica, la concepci� de l'estadi �s confiada als arquitectes Francesc Mitjans i Mir�, cos� del president Mir�-Sans, i Josep Soteras Mauri, amb la col�laboraci� de Lorenzo Garc�a-Barb�n.
El projecte �s acabat un any m�s tard, quan el club confia la construcci� a la societat d'edificis Ingar SA.(+info)
Els treballs han de durar divuit mesos, els costos es s'eleven m�s de quatre vegades a les previsions per arribar a 288 milions de pessetes. A trav�s d'hipoteques i pr�stecs, el club pot acabar el projecte per� s'endeuta pesadament, per a diversos anys.
Finalment, el 24 de setembre de 1957, el Camp Nou �s inaugurat.(+info)
Una missa solemne presidida per l'arquebisbe, que beneeix l'estadi acabat, precedeix l'Hallelujah de El Messies de H�ndel.(+info)
Dignataris del r�gim franquista i de la ciutat estan reunits a la tribuna presidencial, per� s�n sobretot 90.000 les persones que assisteixen a la cerim�nia d'obertura, a les tribunes de l'immens estadi.
Durant aquest temps, clubs de futbol de tota Catalunya desfilen sobre la gespa, aix� com els membres de les diferents seccions del Bar�a, les penyes, i els diferents equips del FC Barcelona.
En el partit inaugural (+info), el Bar�a, amb Ramallets, Olivella, Brugu�, Segarra, Viats, Gensana, Basora, Villaverde, Mart�nez, Kubala i Tejada, s'enfronta una selecci� de jugadors de Vars�via. A la segona part l'equip presenta a Ramallets, Segarra, Brugu�, Gr�cia, Flotats, Bosch, Hermes, Ribelles, Tejada, Sampedro i Evaristo.
Al final el Bar�a obt� la seva primera vict�ria a l'estadi per 4 a 2 (Eulogio Mart�nez fou l'autor del primer gol)(Veure el gol).

El 24 de mar� de 1955 la junta directiva del FC Barcelona va establir una ins�gnia especial per homenatjar i distingir els socis que portaven m�s de 25 anys d�antiguitat en el Club.
Com podem llegir a la carta oficial del club del mateix mes de mar� de 1955: "El consell directiu que presideix D. Francesc Mir�-Sans, considerant que els socis antics mereixen l'honor d'una distinci�, per la seva const�ncia i amor al club, s'ha pres l'acord de crear una ins�gnia, que �nicament i amb totes les garanties, tindran dret a obtenir els socis que porten m�s de 25 anys d�antiguitat en el Club."

Els m�s de 100 anys d'historia del Bar�a, tamb� estan representats en pins dels seus jugadors.

Des de l'equip de les Cinc Copes de principis dels 50, amb Kubala, Biosca, Basora, Cesar, Ramallests, Segarra, etc... fins a Ronaldnyo i Eto'o, passant per Cruyff i Neeskens, Maradona i Schuster, l'equip sencer del "Dream Team" amb Koeman, Stoichkov, Laudrup, Romario, Guardiola, Bakero i Amor. Arriban a la platilla actual amb Xavi, Puyol, Deco, Messi i Iniesta.....

El millor homenatge d'un t�tol aconseguit, una insignia o pin de la copa

Palmar�s de l'equip de futbol

Tornejos internacionals

* 2 Copes d'Europa ( 1992, 2006 )
3 cops subcampi� (1960-1961, 1985-1986, i 1993-1994)

* 2 Supercopes d'Europa ( 1992, 1997 )
* 4 Recopes d'Europa ( 1979, 1982, 1989, 1997 )
* 3 Copes de Fires (actualment Copa de la UEFA) ( 1958, 1960, 1966 )
* 1 Copa de Campions de la Copa de Fires ( 1971 )
* 2 Copes Llatina ( 1949, 1952 )
* 4 Campionats dels Pirineus ( 1910, 1911, 1912, 1913 )
* 2 Copes Martini Rossi ( 1952, 1953 )
* 1 Petita Copa del M�n (1957)
* 1 Subcampionat de la Copa Intercontinental ( 1992 )
* 1 Subcampionat del Copa Mundial de Clubs ( 2006 )

Tornejos estatals

* 18 Campionats de Lliga espanyola ( 1928-29, 1944-1945, 1947-1948, 1948-1949, 1951-1952, 1952-1953, 1958-1959, 1959-1960, 1973-74, 1984-85, 1990-91, 1991-92, 1992-93, 1993-94, 1997-98, 1998-99, 2004-05, 2005-06 )
* 24 Copes del Rei ( 1910, 1912, 1913, 1920, 1922, 1925, 1926, 1928, 1942, 1951, 1952, 1953, 1957, 1959, 1963, 1968, 1971, 1978, 1981, 1983, 1988, 1990, 1997, 1998 )
* 7 Supercopes d'Espanya ( 1983, 1991, 1992, 1994, 1996, 2005, 2006)
* 2 Copes de la Lliga ( 1982-1983, 1985-1986)
* 3 Trofeus de la Lliga guanyats en propietat:
1952-1953 (per aconseguir 5 lligues alternes), 1992-1993 (per 3 consecutives), 2005-2006 (per 5 alternes).
* 4 Copes del Rei guanyades en propietat:
1928 (per aconseguir 5 copes alternes), 1953 (per 3 consecutives), 1971 (per 5 alternes), 1990 (per 5 alternes).
<
Tornejos nacionals

* 23 Campionats de Catalunya ( 1902 (Copa Macaya), 1903 (Copa Barcelona), 1904-1905, 1908-1909, 1909-1910, 1910-1911, 1912-1913 (Campionat de la Football Associaci� de Catalunya), 1915-1916, 1918-1919, 1919-1920, 1920-1921, 1921-1922, 1923-1924, 1924-1925, 1925-1926, 1926-1927, 1927-1928, 1929-1930, 1930-1931, 1931-1932, 1934-1935, 1935-1936, 1937-1938 )
* 1 Lliga Mediterr�nia ( 1936-1937 )
* 1 Lliga Catalana ( 1937-1938 )
* 6 Copes de Catalunya (anomenada Copa Generalitat fins 1993) ( 1990-1991, 1992-1993, 1999-2000, 2003-2004, 2004-2005, 2006-07 )

Competicions desaparegudes

* 1 Copa d'Or Argentina: (1945).
* 3 Copes Eva Duarte de Per�n: (1949, 1952, 1953).
* 4 Copes Duward: (1951-1952, 1955-1956, 1958-1959, 1959-1960)
* 1 Campionat Superregional Arag�-Catalunya-Val�ncia: (1926)
* 1 Campionat Superregional Catalunya-Murcia-Val�ncia: (1927)
* 1 Campionat Superregional Arag�-Catalunya-Pa�s Basc: (1928)

Tornejos amistosos

Tornejos amistosos en actiu

* 32 Trofeus Joan Gamper: (1966, 1967, 1968, 1969, 1971, 1973, 1974, 1975, 1976, 1977, 1979, 1980, 1983, 1984, 1985, 1986, 1988, 1990, 1991, 1992, 1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2006, 2007)
* 5 Trofeu Teresa Herrera: (1948, 1951, 1972, 1990, 1993)
* 5 Trofeus Ciutat de Palma: (1969, 1974, 1976, 1980, 1981)
* 4 Trofeus Ciudad de la L�nea: (1985, 1991, 1995, 2000)
* 3 Trofeu Carranza: (1961, 1962, 2005)
* 3 Torneig Costa Brava: (1972, 1978, 1985 com a Barcelona Atl�tic)
* 1 Torneig Ciutat de Barcelona:(1989)
* 1 Trofeu Valencia Naranja: (1987)
* 1 Trofeu Costa del Sol: (1977)
* 1 Trofeu Festa d'Elx: (1970)
* 1 Trofeu Ciudad de Valladolid: (1990)
* 1 Trofeu Ciutat de Lleida: (1998)
* 1 Trofeu Vila de Gr�cia: (2007 com a Bar�a B)
* 1 Copa Franz Beckenbauer: (2007)
Tornejos amistosos desapareguts

* 1 Medalla Federaci� de Gimnasia Espanyola: 1902.
* 2 Copes Salut: 1906, 1908.
* 2 Copes Sabadell: 1907, 1908.
* 1 Torneig de Ferias de Val�ncia: 1909.
* 1 Torneig Catal� de Futbol: 1909.
* 1 Concurs Congres tuberculosis: 1910.
* 1 Concurs F.C. Espa�a: 1910.
* 1 Copa Gamper: 1914.
* 1 Copa Aliados: 1919.
* 1 Copa inauguraci� Les Corts: 1922.
* 1 Trofeu Llu�s Companys: 1923.
* 1 Copa Palau de la Moda: 1924.
* 1 Copa Mas Navas: 1925.
* 2 Copes Comte de Lavern: 1925, 1926.
* 1 Copa Corral�: 1927.
* 1 Copa campions de copa: 1927.
* 1 Copa Ajuntament de Barcelona: 1929.
* 1 Copa President: 1931.
* 1 Copa Maci�: 1932.
* 1 Torneig de l'Alger: 1932.
* 1 Copa Aniversari S.L. Benfica: 1933.
* 1 Torneig de Nova York: 1937.
* 1 Copa Concordia: 1944.
* 1 Copa Gold: 1945.
* 1 Trofeu Mallorca: 1947.v * 1 Trofeu dels hist�rics: 1948.
* 1 Trofeu del cincuenten�ri: 1949.
* 1 Civil Governor Cup: 1949.
* 1 Trofeu Nacional: 1961.
* 1 Trofeu Nadal: 1961.
* 1 Trofeu Asoc. Prensa Baleares: 1961.
* 1 Copa de tots: 1963.
* 2 Copes President: 1966, 1968.
* 1 Torneig Cosmos Nova York: 1969.
* 1 Trofeu Mohamed V: 1969.
* 1 Trofeu Faro: 1974.
* 1 Torneig Nostra Catalunya: 1976 com a Barcelona Atl�tic.
* 1 Trofeu Badajoz: 1977.
* 1 Trofeu Ib�ric: 1977.
* 1 Trofeu Centenari Ajax (Torneig d'Amsterdam): 2000.
* 1 Trofeu Balomp�dica: 2000.

El popular personatge creat per Oscar Nebreda, tamb� te el seu rac� en el mon dels pins.

Jordi Cule �s un dibuix creat per Oscar Nebreda (dibuixant en el Jueves), va n�ixer en la temporada 1990/91 i en el qual volia manifestar el sentiment cul� en els partits del Bar�a. Clar que no va tenir un bon debut televisiu ... I va crear un enrenou increible.
8 de setembre de 1990. 2� jornada de Lliga, Sevilla-Reial Madrid Partit televisat en directe i en obert per a tota Espanya per les TV auton�miques, i tamb� l�gicament, en TV3 per a Catalunya
Hugo S�nchez falla un penalty amb 0-0 en el marcador, que l'hi det� el porter sevillista Unzu�. En aquest moment i davant la sorpresa de tots, apareix en la televisi� catalana una caricatura d'un ninot mof�ndose d'Hugo S�nchez L�gicament, aix� deslliga una gran pol�mica...

El cap d'esports de TV3 diu que el seu "�nica intenci� �s plasmar, en clau d'humor, com veu un barcelonista els partits del seu m�s etern rival". El Reial Madrid decideix vetar a la televisi� p�blica catalana, prohibint l'entrada dels seus c�meres al Santiago Bernab�u i no fent declaracions en aquest mitj� de comunicaci�.

Algunes declaracions:
- M�chel: "�s un s�mptoma d'enveja i de no saber guanyar. Ho dic per TV-3, no per l'afici� del Barcelona, a la qual, en la seva immensa majoria, segur que no li ha agradat".
- Gordillo ho va qualificar de "payasada" i "una grolleria".
- Chendo: "Si dic el que penso, potser s'empiparien; per aix� no vull comentar gens ara".
- Milla: "Em sembla de mal gust el realitzat per TV-3, els comentaris del qual sempre havien estat respectuosos per al Reial Madrid".
- Hugo S�nchez: "�s una falta de respecte. Ha d'exigir-se sempre respecte en qualsevol professi�, doncs quan no hi ha respecte �s dif�cil que existeixi educaci�"
- John Toshack (entrenador del R.Madrid): "No em sembla seri�s, simplement".
- Ram�n Mendoza (president): "�s un fet inadmissible en una televisi� p�blica. �s lamentable i vergony�s".

I, com no, Joan Gaspart: "El ninot Jordi Cul� va estar discret. No entenc com hi ha tantes queixes, perqu� el Barcelona ha hagut de suportar durant molts anys la parcialidad dels mitjans de comunicaci�"

Fins al propi President de la Generalitat, Jordi Pujol, va mostrar el seu rebuig. "No estic d'acord que es facin aquest tipus de ninots, que poden ofendre a molta gent. Igual que em dolen les manifestacions anti-catalanistes, estic en contra de tot el que pot molestar a qualsevol persona. No �s tolerable introduir elements que puguin danyar la sensibilitat dels altres".

Dies despr�s, TV3 va demanar disculpes al Reial Madrid a trav�s d'una carta dirigida a Ram�n Mendoza, en la qual manifestava que "no va tenir intenci� d'ofendre o menysprear a un club que mereix el nostre respecte %[...] AL planificar l'aparici� d'aquests dibuixos no pod�em imaginar que ning� pogu�s sentir-se of�s i lament que s'hagi interpretat en un sentit diferent al de la nostra intenci�. El prop�sit del dibuix animat mai va ser el mofarse de jugadors ni entitats, sin� simplement el de fer una caricatura, en clau d'humor, de les reaccions de diferents personatges davant situacions produ�des durant les transmissions".

El president del Reial Madrid va manifestar que "�s una carta correcta i cortesa, que s'agra�x en aquests moments. La nostra postura, no obstant aix�, no va a canviar en breu, encara que pot fer-lo segons transcorri el temps. Dependr�, naturalment, de com siguin les pr�ximes transmissions, encara que tampoc he tingut molt temps per a analitzar la carta. El director general de TV-3, Joan Granats, tamb� m'ha cridat per a expressar-se en els mateixos termes. Granats @estar<3> molt cort�s, el que demostra que la seq��ncia era una incorreci�n. Aquestes dues preses de contacte s�n detalls positius de TV-3. �s un gest civilitzat".

A partir d'aquell dia, cada vegada que el Madrid encaixava un gol o fallava una ocasi� sol salia poniendose una cremallera i arqueando les celles. Jordi va viure les quatre lligues de Cruyff....

Els pins m�s actuals on apareix l'escut del Bar�a es poden veure en aquesta secci�.

Tot tipus de pins amb el nom, motius o els colors blaugranes.

EN COSTRUCCI�